A finals del s.XIX i principis del XX, l’economia de Pollença -tradicionalment basada en l’agricultura i en aquella època també en la indústria de catifes, ràfia i altres- va començar a transformar-se gràcies a l’aparició d’un nou sector econòmic: el turisme.

Aquest incipient turisme va provocar l’obertura d’hotels i hostals a Pollença (Cosmopolita i Ca’l Lloro), el Port de Pollença (Puerto, Mar i Cel, Bristol, Marina, Bellavista i Miramar) i la Cala Sant Vicenç (Pensió Ca’n Niu) durant els primers anys del segle XX. Aquesta aposta pel nou sector va culminar-se l’any 1929 amb la inauguració de l’Hotel Illa D’Or al Port de Pollença i l’Hotel Formentor a la idíl·lica platja. Així, a la dècada dels trenta, Pollença es convertia en un dels municipis de Mallorca que més fortament havia apostat pel turisme.

En aquells anys el turisme en general, i el de Pollença no n’era una excepció, es caracteritzava per ser una activitat luxosa que només podien permetre’s persones d’alt poder adquisitiu, majoritàriament britànics i de la resta d’Europa. Això va atreure cap a Pollença uns alts ingressos provinents del nou sector econòmic però també personalitats de renom internacional. Com ara l’escriptora Agatha Christie que va enamorar-se de la Badia de Pollença així com la va veure i les seves estades a l’Hotel Illa D’Or li serviren d’inspiració pel relat breu “Problem at Pollensa Bay”, Wiston Churchill abans i després de ser cap d’estat s’hostejava a l’habitació 212 de l’Hotel Formentor o el modista francès Jean Patou qui va inspirar-s’hi per dissenyar els “pantalons Formentor”, icona de la moda feminista dels anys 30. 

Durant aquella dècada varen arribar al municipi l’aigua potable a les cases del Port de Pollença, la institució Foment Turístic de Pollença (1933)  i la Base Aèria d’Hidroavions (1934), però també es feren més evidents que mai les tensions socials entre la mentalitat conservadora dominant i les noves corrents progressistes arribades amb la República. Finalment, el colpisme feixista va fer arribar la Guerra Civil a l’estat i a Pollença -on 20 pollencins foren afusellats, 103 jutjats i d’altres moriren en enfrontaments entre ambdós bàndols- i va acabar de cop amb la modernització que el poble havia experimentat els darrers anys.  

La Guerra Civil i la Postguerra varen afectar greument el turisme -tot i que, per exemple, aviadors alemanys de la Legión Cóndor varen hostejar-se a l’Illa D’Or durant la Guerra- i el luxe que havia caracteritzat a Pollença fins al moment va desaparèixer. Així l’economia va tornar a centrar-se en l’agricultura i la indústria, que amb l'obertura de noves fàbriques va arribar al màxim històric d’aquest sector al municipi. 

Ja als anys cinquanta, i finalitzada la II Guerra Mundial a Europa, el turisme va començar a tornar a progressivament a Pollença: els hotels reobriren i varen rependre la seva activitat habitual de cada vegada amb més força. Una mostra d’aquesta tornada dels visitants fou, per exemple, la creació de l’empresa de lloguer Motos Formentor el 1952 per oferir bicicletes i motos Vespa als turistes perquè es poguessin moure pel poble. 

Tanmateix no és fins als 60’s -de la mà de la promoció franquista d’Espanya com un destí de sol i platja amb la campanya “Spain is different”- que el turisme a Pollença experimenta un gran creixement. Transformant el municipi, la seva economia i la vida de les persones que hi treballen. 

Comença aquí “Història Compartida del Turisme (i altres coses) a Pollença”.