El "boom" dels 60's a Pollença: la tornada dels turistes i l'arribada dels treballadors estrangers

Una vegada acabada la Postguerra, i amb un règim franquista desitjos de l'arribada d'inversions estrangeres, es va començar a promocionar Espanya i també les Illes Balears com un destí de sol i platja amb la campanya "Spain is different". Això va afavorir que s'anassin reobrint els luxosos hotels del passat -alguns ja ho havien fet als 50's- se n'obrissin de nous i a poc a poc l'economia de Pollença tornàs a centrar-se en el turisme, després d'unes dècades on havia retornat a l'agricultura i la indústria.

Tot i que, com es pot veure al gràfic, el nombre d'establiments turístics es va disparar durant la dècada, cal destacar que el municipi de Pollença seguia destacant dins del sector turístic illenc per tenir una planta hotelera de mida reduïda, en representar un percentatge menor del total de places hoteleres de Mallorca que no pas del nombre d'establiments. Aquest creixement del nombre d'hotels i hostals, de places i dels turistes que arribaven a Pollença, el Port de Pollença, la Cala Sant Vicenç i Formentor va provocar també un augment de la gent que és empleada al turisme: en 20 anys i gràcies al "boom" de turisme el nombre de persones registrades al municipi com a cambrers, cuiners i recepcionistes es va multiplicar per 10, de 52 registrats el 1950 vàrem passar a 522 el 1970. Al final de la dècada el turisme ja representava el 40% de l'economia de Pollença i en aquells anys va tancar la fàbrica de catifes de Ca'n Morató, un dels símbols industrials de Pollença, i la pagesia va començar la seva progressiva desaparició com a sector rellevant de l'economia.

Amb la població del municipi estancada des de feia dècades, es va produir una necessitat de mà d'obra pel sector turístic que es va resoldre amb l'arribada de treballadors procedents d'altres zones de Mallorca i d'Espanya, especialment d'Andalusia, que a l'estiu vivien a les habitacions que els hotels tenien habilitades per a ells i a l'hivern tornessin als seus llocs d'origen. Amb el temps aquesta pràctica s'acabaria i els treballadors "forasters" passaren a establir-se a Pollença, així el poble va créixer gairebé 1.000 habitants en una dècada, sobretot al Port de Pollença. Així aquest nucli de població va necessitar el seu propi pla urbanístic -ja que el 1956 no havia estat inclòs dins del Pla Ferragut que ordenava Pollença- i el 1962 es va redactar el Pla d'Ordenació de la Bahia de Pollença. Quatre anys després es va constituir a Eu Moll l'actual Associació de Veïns del Port de Pollença qui va editar el primer fulletó turístic del Port de Pollença, reclamava la creació de platges d'arena al poble i el 1968 va començar a arrendar cadires i velomars per deixar de sufragar-se amb les aportacions dels socis.

Així, Pollença va aconseguir atreure un gran nombre de visitants durant els seixanta, sent en la seva majoria britànics (36%), francesos (24%) i alemanys (16%) entre d'altres. En aquella dècada encara és palesa l'aposta de Pollença per un turisme diferent, luxós i cultural amb la recuperació de les Converses Poètiques de Formentor de la mà del Nobel de literatura Camilo José Cela el 1959 o la creació del Festival de Pollença al Claustre del Convent de Sant Domingo pel famós violinista de Manchester Philip Newman, assessor artístic del batle Bartomeu Siquier. En l'àmbit popular, el seixanta són l'època en què les festes de La Patrona agafen embranzida o es crea el "Círculo Cultural" al Port de Pollença, entre altres iniciatives que animaven la vida del poble.